• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Antònia Soler i Nicolau
• Volum: 383
• Any de publicació: 2011
• Pàgines: 201
• Etiquetes: Mitografia

«Es diu que va caure al riu Eufrates, des del cel, un ou d’unes dimensions sorprenents, que els peixos feren rodar fins a la ribera, sobre el qual s’assegueren uns coloms, i que, un cop covat, en sortí Venus…» Així comença un dels centenars de petits relats d’Higí, un autor llatí de qui amb prou feines coneixem la identitat, però que resulta d’una gran importància per als estudiosos de la mitologia antiga. Amb el propòsit de documentar tot aquest tramat meravellós i seductor d’històries, Higí deixà per a la posteritat un total de 277 faules, on trobem, no poques vegades, variants curioses o poc conegudes dels mites antics.nnAmb la incorporació del text d’Higí a la col·lecció, doncs, la Fundació Bernat Metge segueix avançant en el propòsit de posar a l’abast del públic alguns dels textos mitogràfics més destacats de l’Antiguitat, com ho són també els ja publicats de Pseudo-Apol·lodor o Ferecides. L’obra d’Higí ha estat editada en dos volums: en aquest, el lector hi trobarà les faules que van des de la 87 fins a la 277, amb la qual es clou el recull.