• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Antoni Cobos
• Volum: 330
• Any de publicació: 2002
• Pàgines: 228
• Etiquetes: Història

Amb un estil ciceronià i ple d’elements èpics i dramàtics, Titus Livi té l’honor de ser l’exemple i el model dels historiadors de nacions, regnes i ciutats, alhora que un dels escriptors llatins que han influït més en la cultura occidental. Història de Roma explica la història dels set-cents quaranta-quatre anys trancorreguts des de la llegendària data atribuïda a la fundació de l’Estat romà fins a la mort de l’encara jove príncep Drus. D’aquest vast conjunt conservem trenta-cinc llibres complets, als quals cal afegir vuitanta-cinc fragments que s’han perdut i uns sumaris de tots els que componien l’obra, llevat de dos. A diferència de les monografies de Sal·lusti, Titus Livi opta aquí per escriure una historia perpetua, és a dir, una narració tota seguida, ordenada annalísticament.

Com en tots els llibres, en el primer hi trobem brillants passatges «dramàtics»: la història d’Hèrcules i el lladre Cacus; el descobriment, en les aigües estancades del Tíber, dels bessons, que més tard serien anomenats Ròmul i Remus, i la criança i l’educació per la lloba primer i els pastors després; el rapte de les sabines amb vista a casar-les amb els romans; l’apoteosi de Ròmul; la baralla de les dues paralles de trigèmins, Horacis i Curiacis, i la lluita entre Alba i Roma per la supremacia en el Laci; l’honestedat i la mort de Lucrècia, etc.