• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Juli Pallí
• Volum: 297
• Any de publicació: 1996
• Pàgines: 182
• Etiquetes: Filosofia

Aristòtil és autor de diversos tractats sobre el món animal en els quals va intentar fer-ne una classificació exhaustiva. De fet, aquesta obra es va donar conèixer a Occident gràcies a una adaptació àrab anomenada Kitāb al-hayawān que recollia les altres obres sobre zoologia del filòsof grec: Parts dels animals i Generació dels animals. En el cas d’Història dels animals, es tractaria més aviat d’un estudi literari, més que no pas d’un de científic: al llarg de l’obra cita nombrosos savis i metges, i sovint dona llargs extractes de les seves obres i en discuteix les doctrines. Reuneix, també, el testimoniatge de gent d’experiència que pel seu contacte amb la naturalesa és capaç d’explicar molts fenòmens, com ara els pescadors amb qui Aristòtil nua relacions perllongades. Va consultar també apicultors, piscicultors, carnissers i sacrificadors. Així, Aristòtil va emprar tota mena d’observacions, recollides i aconseguides tant per ell mateix com pels seus col·laboradors. Aquest tractat és el resultat d’un procés d’investigació i verificació a través de l’observació, procediment que sovint recomana.

Aquest volum, que recull els llibres del VIII al X, Aristòtil el destina a l’estudi dels costums i gèneres de vida dels animals. El llibre X, en canvi, constitueix un tema a part i no pertany pròpiament a l’obra. De fet, se’l considera apòcrif.