• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Marià Bassols de Climent
• Volum: 146
• Any de publicació: 1962
• Pàgines: 141
• Etiquetes: Història

Les Històries de Tàcit són una obra historiogràfica que relata esdeveniments d’una època més o menys dilatada, i que acaba en l’època del propi autor. Des dels regnats justos i pròspers de Nerva i Trajà, Tàcit s’anima a passar revista a una època ominosa plena d’infàmia. De fet, la seva vocació com a historiador neix de la necessitat en què es va veure abocat de tancar-se en si mateix a fi de suportar els darrers anys del govern de Domicià, tan cruents per a les altes classes de la societat romana.

No se sap amb exactitud el nombre de llibres de què constaven les Històries, però se n’han conservat els quatre primers i part del cinquè. Aquests primers llibres semblen contenir la base del pensament de tota la seva obra: fixa la seva atenció en l’intent de renovació de la llibertat després de la mort de Neró (amb l’adveniment al poder de Galba), però no es deixa enganyar per l’optimisme emergent, a jutjar per l’actitud de les legions. Així, presenta la influència política de la cort de Neró en els fets que van seguir a la seva mort, i l’obstinació de certs personatges per no perdre situacions privilegiades. En els llibres restants es continuava la història dels regnats dels emperadors pertanyents a la dinastia dels Flavis.