• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Carles Riba
• Volum: 10
• Any de publicació: 1924
• Pàgines: 150
• Etiquetes: Filosofia

Sòcrates és el protagonista d’aquest recull, com ho era dels diàlegs aplegats sota el títol de Records. En aquestes quatre obres, Xenofont ens el presenta en persona, exercint el seu mestratge o justificant-lo. L’economia és un dels trets diàlegs socràtics reunits aquí, que tracta sobre l’economia domèstica i l’agricultura. Constitueix una de les primeres obres d’economia i una important font pel coneixement de la història social i intel·lectual de l’Atenes clàssica. El diàleg també tracta d’altres temes com les qualitats d’homes i dones, les seves relacions, la vida rural en contraposició a la urbana, l’esclavatge, la religió i l’educació.

A El convit de Càl·lias, l’autor ens fa conèixer l’pasecte enjogassat del seu gran mestre, de qui havia dit que «tant si plasentejava com si enraonava seriosament, feia bé a qui el tractava». Malgrat que l’atmosfera és distesa i alegre, la intenció de Xenofont no és presentar-nos un Sòcrates simplement divertit, sinó el «rigorós moralista» de sempre que aprofta tota avinentesa per a fer lliscar una lliçó; la consciència, sempre desperta, de las eva missió. El convit és, com els altres escrits socràtics de Xenofont, alhora ficció i realitat.

Cal situar la Defensa de Sòcrates dins del moviment filosòfico-literari que va suscitar el «cas Sòcrates». Aquí, l’autor no vol fer sinó completar en un punt les apologies existents: Xenofont es proposa de cercar en els principis i en les circumstàncies de Sòcrates, la motivació de la seva actitud davant el poble-jutge.