• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Carles Riba
• Volum: 153
• Any de publicació: 1964
• Pàgines: 139
• Etiquetes: Teatre

L’Èdip a Colonos, el fabulós drama que ens presenta el traspàs d’aquest heroi, tanca no ja el nostre coneixemetn docuemntal de la tragèdia sofòclia, sinó, en general, de la tragèdia grega. En algun punt, recorda al Filoctetes: la clau de la situació és també un oracle, i el resultat és el mateix: la negativa, per part de l’afectat, a seguir els qui voldran emmenar-se’l.

Pel que fa a Els sàtirs rastrejadors com a cloenda, es tracta d’un drama satíric, i no pas una tragèdia. Malgrat tot, s’ha inclòs en l’encapçalament genèric de les seves tragèdies per dos motius: d’una banda, la seva breveat, i, per l’altra, l’absoluta diversitat d’ambient i d’estil que presenta aquesta petita i amable vinyeta, comprada amb les tragèdies. Més enllà d’aquesta diversitat, però, motivada pels temes i per l’ambient connatural dels drames satírics, hi ha una subtil i pregona unitat, la de l’art sofocli, sempre idèntic a ell mateix en les seves més distintes manifestacions.