• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Carme Boyé
• Volum: 157
• Any de publicació: 1965
• Pàgines: 110
• Etiquetes: Poesia

Ovidi escrigué les Tristes des de la insalubre Tomis, illa de la Mar Negra on fou exiliat per August a causa d’un carmen et error (un poema i un error) que ha fet córrer rius de tinta entre els filòlegs. No sabem ben bé què li feu perdre el favor de l’emperador –és probable que el carmen sigui l’Art amatòria i que l’error estigui relacionat amb l’adulteri de la filla d’August, Júlia–. El que sí que sabem del cert és que el poeta enyorà Roma i els seus amics fins a la mort.

En aquesta obra, l’autor s’adreça a la seva dona i als seus amics per lamentar-se de la seva dissort i recorda les seves obres i l’èxit que tingueren. També s’adreça directament a August, tot demanant-li clemència: Tomis és per a Ovidi un erm als confins del món, la pitjor de les posibles condemnes. Ara bé, res d’això no serví per aplacar la ira de l’emperador o entendrir el seu cor i el poeta de l’amor morí a Tomis.

A part de les Tristes, també escrigué una altra obra semblant a l’exili: les Pòntiques.