• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Miquel Dolç
• Volum: 117
• Any de publicació: 1956
• Pàgines: 229
• Etiquetes: Poesia

Les Bucòliques representen la primera de les grans obres de Virgili. En elles veiem la gran influència que exercí la poesia bucòlica grega, especialment Teòcrit, en el poeta. Ara bé, Virgili no es dedica a copiar un model ja existent, sinó que se’l fa ben seu. L’obra està composta de 10 èglogues, totes elles composicions de temàtica pastoril i sovint amorosa. Però malgrat el locus amoenus (situat a Arcàdia) que hi predomina, Virgili aprofita també per parlar també d’ell mateix, dels seus amics, dels conflictes i, en definitiva, del món que l’envolta. Per això, la llunyania física i espiritual dels personatges que hi apareixen conviuen amb referències a les terres expropiades de l’autor, així com de personalitats ben famoses com Cèsar i Catul. Una vegada més, doncs, literatura i política es barregen: els pastors, que alhora són poetes i savis, canten i pateixen per amor però també són ciutadans del món, cultivadors i propietaris de terres i, com a tals, no estan pas exempts dels problemes de la vida real.

El volum presenta el text llatí original acarat amb la traducció de Miquel Dolç, convenientment anotada.