• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Josep Antoni Clua
• Volum: 298
• Any de publicació: 1996
• Pàgines: 134
• Etiquetes: Poesia

Poema tradicionalment atribuït a Licòfron, Alexandra o Cassandr pren la forma d’una profecia pronunciada per Cassandra en trimetres iàmbics per relatar els infortunis de Troia i dels herois grecs i troians. S’introdueixen referències a esdeveniments d’èpoques mítiques i posteriors, i el poema acaba amb una referència a Alexandre el Gran, que havia d’unir Àsia i Europa al seu imperi mundial.

El poema ha adquirit notorietat pel seu estil i vocabulari obscurs i treballats en què la història transcorre en termes metafòrics que desafien la racionalització indiscutible. Per la seva dificultat de comprensió, alguns estudiosos han assenyalat que es tractaria de la peça més il·legible de la literatura clàssica que difícilment es pot llegir sense un comentari adequat. Probablement es va escriure com una peça de presentació per a l’escola alexandrina, en lloc de com una poesia directa.