- Col·lecció: Bernat Metge
- Traducció: Carles Cardó
- Volum: 16
- Any de publicació: 1925
- Pàgines: 121
- Etiquetes: Filosofia
Convertit en gènere literari, la consolació parteix de l’oratòria cerimonial que es feia a la societat grecollatina, en la qual s’hi conjuga la raó i l’autoritat: l’art del consolador denota que domina el registre, és oportú amb les paraules. En origen es feia per calmar els familiars d’un mort, de manera que l’autor intentava confortar al seu destinatari a través d’una breu reflexió. Un dels mestres d’aquest popular gènere va ser Sèneca. A les seves Consolacions, l’autor se’ns ofereix en una actitud molt adient al seu caràcter personal i al de la seva filosofia: la de consolar ànimes afligides valent-se dels preceptes de l’estoïcisme, l’escola filosòfica on militava. Els tres diàlegs de Sèneca aplegats en aquest volum presenten una unitat no sols de títol, sinó també d’assumpte, per bé que amb gran diversitat de desplegament, i l’escriptor hi fa passar tots els llocs comuns de les consolacions fins aleshores escrites: la fragilitat de la vida, la caducitat de les coses, la benaurança del virtuós en l’altra vida, etc.
A Consolació a Màrcia, Sèneca es dirigeix a Màrcia, una noble matrona romana que tingué la dissort de perdre el pare i dos fills en circumstàncies tràgiques. La mort del segon fill és la que més la va colpir i, segons sembla, va mantenir el dol durant tres anys. En aquesta obra, Sèneca desgrana un dels eixos centrals de la seva filosofia estoica: el reconèixer —i fins i tot esperar—, la mort com a quelcom natural i inevitable que pot sobrevenir-nos en qualsevol moment.
Consolació a Hèlvia és l’epístola dirigida a la seva mare Hèlvia, escrita arran de la mort del fill de Sèneca. Com ell mateix exposa a la carta, Hèlvia va perdre la seva mare en néixer, va sobreviure al seu marit i a tres néts, i en el moment de redacció de la carta, era molt probable que no tornés a veure el seu fill, que acabaria passant vuit anys a Còrsega, desterrat.
A Consolació a Polibi, Sèneca escriu a Polibi, un llibert de Claudi Cèsar, integrant de la cort administrativa de l’emperador, amb motiu de la mort del seu germà.
