• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Carles Cardó
• Volum: 22
• Any de publicació: 1926
• Pàgines: 151
• Etiquetes: Filosofia

Aquest volum recull quatre tractats del filòsof romà que conviden, com bona part de la seva obra, al diàleg serè i a la reflexió. Tots tres diàlegs marcarien el procés de conversió a l’estoïcisme d’Anneu Serè, amic íntim del filòsof. Ciutadà romà i cap de la guàrdia imperial de Neró, va morir enverinat amb rovellons, qui sap si per obra del propi Neró. Es presenten, aquí, tres moments de la vida del nostre autor: l’escarment, la glòria, la superació dels primers entrebancs i el desengany definitiu. Amb aquests tres tractats dedicats a Serè, acabem les dotze obres de Sèneca anomenades Diàlegs.

En el De la constància del savi, s’exposa l’ideal estoic del savi, però amb tota la cremor de l’escarment contra l’enrenou perillós de la vida pública. Tot és rigidesa, menyspreu de les honors, recomanació del recés pacífic. A De la tranquil·litat de l’esperit, en canvi, Sèneca tracta la qüestió que corona el cim més alt de la filosofia estoica: la felicitat, i, més concretament, la més indispensable de les condicions per assolir-la, la impertorbabilitat de l’esperit. Per fer-ho, l’autor obre el tractat amb una carta de Serè al mateix Sèneca (probablement escrita per ell mateix), en què exposa el seu estat d’esperit com a pretext per poder assenyalar les causes del malestar del seu amic. A ​De la clemència és el novell ministre de Neró, ple d’optimisme, segur de reeixir en la tasca de formar un gran príncep que, fent oblidar les crueltats i les disbauxes de Calígula i de Claudi, estableixi la república ideal on regnin la clemència, la justícia i la prosperitat engendrada per elles. Per últim, en el De l’oci, és el derrotat que blasma tota fe en el governament de la república, condemna tota intervenció i declara obligatori el recés a la contemplació de les coses immaterials.