• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Joaquim Icart
• Volum: 246
• Any de publicació: 1987
• Pàgines: 113
• Etiquetes: Història

Si de Juli Cèsar ens han pervingut solament els set primers libres de la Guerra de les Gàl·lies i els tres de la Guerra Civil, també comptem amb tres obres de desigual cntextura i extensió referits a les darreres campanyes militars del general romà, titulades , Guerra d’Àfrica i Guerra d’Hispània, que assenyalen la culminació de la seva carrera militar i que, estrictament, no van ser escrites per ell, sinó atribuïdes a més d’un autor anònim sota la comuna indicació de «Continuadors de Cèsar». El valor d’aquestes obres rau sobretot en el fet de constituir una narració completa de les activitats bèl·liqes de Cèsar des de l’inici de la guerra de les Gàl·lies, any 58 aC, fins a la batalla final de Munda el 17 de març del 45 aC, que va ser la decisiva, lliurada a la Hispània Ulterior. Van ser catorze anys de campanyes per tots els països principas, si més no de l’entorn mediterrani, si no prenem en consideració les breus campanyes de Britània, que van conformar substancialment el mapa de l’imperi de Roma.

La Guerra d’Alexandria és un relat que va estertament lligat als darrers capítols de la Guerra Civil, quan Cèsar ocupa la part oriental d’Alexandria, en absència de Prolomeu XIV, amb la intensió d’ntervenir en la qüestió dinàstica. Els habitants de la ciutat s’hi van rebelar, i va esclatar així la guerra, que comprèn de l’agost del 48 aC al febrer del 47 aC. Un cop acabada aquesta campanya, Cèsar va tornar a Roma cap a la primera quinzena d’agost del 47 aC.