• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Manuel Balasch
• Volum: 202
• Any de publicació: 1978
• Pàgines: 93
• Etiquetes: Història

Amb aquesta obra, Tucídides va iniciar un nou camí dins el gènere de la historiografia i, en general, dins la prosa grega. El seu afany de rigor el diferencia del seu predecessor, Heròdot, i la seva obra i el mètode d’investigació que hi du a terme dotaren de noves dimensions els conceptes de «veritat» i «història». Ell mateix visqué durant la guerra del Peloponnès, hi lluità i fou exiliat a causa del seu rol en la batalla d’Amfípolis. Fou des d’aquest mateix exili que decidí d’exposar tots els fets de la guerra entre Atenes i Esparta i els seus respectius aliats, des de les seves causes fins al 411 aC. La guerra no acabà fins al 404, així que molts creuen que Tucídides deixà l’obra incompleta. La seva proximitat temporal als fets, així com la seva implicació i la seva manera de treballar, permeten que el conjunt de l’obra sigui prou acurat i imparcial, si bé l’historiador rebé algunes acusacions de filoespartà arran del seu exili.

En aquest volum trobareu la traducció del sisè llibre, que narra el període de guerra entre el 415 aC i el 414 aC, és a dir, quan tingué lloc la nefasta expedició a Sícilia per part dels atenesos. Aquesta campanya que a priori havia de ser bufar i fer ampolles resultà terrible per a l’exèrcit atenès, que sofrí grans pèrdues humanes i materials. Alcibíades havia estat un dels dirigents i grans defensors d’aquesta operació i, en veure el resultat i tement una dura condemna, s’exilià a Esparta, és a dir, cometé la més gran de les traïdories en aliar-se amb el gran enemic d’Atenes.