• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Manuel Balasch
• Volum: 167
• Any de publicació: 1967
• Pàgines: 91
• Etiquetes: Història

La Història>/em> de Polibi parteix de plantejaments propers als de Tucídides. Com ell, no només va excloure l’acció divina de les causes materiales i les seves conseqüències, sinó que va centrar-se en la història de la seva època. L’obra constava de quaranta volums, dels quals se’n conserven complets els cinc primers, que recullen un sumari de la història de Roma des dels orígens. Amb tot, pel que en resta es pot entreveure la magnitud del conjunt, i a través dels fragments és possible fer-se una idea de la seva estructura general. Gràcies a la seva obra, se’l considera un dels fundadors de la historiografia romana, juntament amb Cató el Vell. La seva transcendència rau en reflexions com ara la separació de poders, la successió inevitable de règims polítics al llarg de la història, i la presentació de la Història com a seqüència de causes i efectes.