- Col·lecció: Bernat Metge
- Traducció: Joaquim Icart
- Volum: 210
- Any de publicació: 1980
- Pàgines: 134
- Etiquetes: Història
En un breu prefaci, l’autor exposa l’intent del seu relat, que no és altre que el de provocar l’admiració del lector, o de l’oient, davant les gestes del poble romà. En aquest sentit, l’obra és una exposició de guerres exteriors i de guerres civils, amb les gestes heroiques pertinents. Si bé no parla de Roma com un Estat segons el nostre concepte modern, ho fa com d’un poble concret, d’uns éssers humans ben determinats, d’un bloc ben delimitat de persones conscients que creix, es desenvolupa i es converteix en l’àrbitre de gairebé tot el món conegut en aquell aleshores. Tant és així que l’únic subjecte personal que mou tota l’acció del relat és el poble, encara que no l’esmenti expressament.
La narració parteix de Ròmul i es tanca a l’hora en què desfilar Cèsar August que, després de la batalla d’Àctium i d’haver quedat pacificades totes les nacions dels quatre punts cardinals, entra en joc la voluntat d’August, i el poble queda minimitzat als peus del poder absolut del Príncep. A partir d’aquell moment, comença una altra història diferent per a Roma, que ja no sembla interessar tant a Florus, que clou el llibre.
