• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Joaquim Icart
• Volum: 251
• Any de publicació: 1988
• Pàgines: 132
• Etiquetes: Història

Si de Juli Cèsar ens han pervingut solament els set primers libres de la Guerra de les Gàl·lies i els tres de la Guerra Civil, també comptem amb tres obres de desigual cntextura i extensió referits a les darreres campanyes militars del general romà, titulades , Guerra d’Àfrica i Guerra d’Hispània, que assenyalen la culminació de la seva carrera militar i que, estrictament, no van ser escrites per ell, sinó atribuïdes a més d’un autor anònim sota la comuna indicació de «Continuadors de Cèsar». El valor d’aquestes obres rau sobretot en el fet de constituir una narració completa de les activitats bèl·liqes de Cèsar des de l’inici de la guerra de les Gàl·lies, any 58 aC, fins a la batalla final de Munda el 17 de març del 45 aC, que va ser la decisiva, lliurada a la Hispània Ulterior. Van ser catorze anys de campanyes per tots els països principas, si més no de l’entorn mediterrani, si no prenem en consideració les breus campanyes de Britània, que van conformar substancialment el mapa de l’imperi de Roma.

La Guerra d’Àfrica descriu amb bastants detalls els fets d’armes desenvolupats des de finals del 47 aC a la meitat del 46 aC, al nord d’Àfrica, al territori de l’antiga Cartago. S’hi enfronten les fores de Cèsar i les dels ompeians que s’hi havien aplegat després de la derrota de Farsàlia: entre ells, Labiè, antic legat de Cèsar a la guerra de les Gàl·lies i passat després al partit de Pompeu; Escipió, cunyat de Pompeu el Gran; Afrani i Petrei, que a Lleida havien lluitt ja contra Cèsar; Gn Pompeu, fill major de Pompeu el Gra; Cató d’Útica; el rei númida Juba, aliat dels pompeians, i altres oficials d’aquesta facció. La guerra finalitzarà amb la presa de Tapsos per Cèsar, el suïcidi de Cató i la mort o la fuga dels caps de l’exèrcit.
Sobre la Guerra d’Hispània, s’hi narren els diversos esdeveniments que conformen aquest episodi, que va acabar amb la fgida a Grècia de Pompeu, i el control total d’Itàlia i Hispània per part de Cèsar. Aquesta nova i última guerra de Cèsar dona compte de la campanya duta a terme entre gener i maig del 45 aC a Hispània Ulterior, posteriorment denominada Bètica, especialment al territori comprès entre Còrdova i Màlaga. El Bellum Hispaniense parla dels combats sostinguts a Atengua (Teba la Vieja), a Còrdova i finalment a Munda (Montla), compeses les rodalies mutnanyoses, els rius i aiguamolls, així com les dificultats del terreny abrupte. La guerra resta sentenciada a Munda, on morí Labiè, amb el triomf de Cèsar el 17 de març del 45 aC, i la trista fgida de Gneu Pompe, ferit i coix, i finament mort en una caverna on es va intentar amagar.