• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Carles Riba
• Volum: 21
• Any de publicació: 1926
• Pàgines: 164
• Etiquetes: Història

Plutarc (c. 50-120), en les Vides paral·leles, escriu biografies, sempre amb una intenció més moralista que no pas històrica, de personalitats destacades dins la política o, fins i tot, d’herois, les gestes dels quals van contribuir a la configuració de la civilització grecorromana. Després les va emparellar, establint paral·lels entre un personatge grec i un de romà.

Aquí trobem les biografies, d’una banda, de Soló i Publícola; de l’altra, de Temístocles i Camil. En el cas de la primera parella, tenim dos homes clau per a la consolidació d’Atenes i Roma com a grans ciutats i dels seus règims polítics. Soló, considerat un dels set savis de l’Antiga Grècia, fou qui establí les bases de la democràcia atenesa, ja que les seves reformes legislatives i socials van aplanar el camí primer a Clístenes i més tard a Pèricles. Publícola, per la seva banda, fou un republicà convençut: col·laborà activament en l’expulsió del darrer rei romà, Tarquini el Superb, i fou un dels primers cònsuls de la República, l’any 509 aC.

Temíscoles i Camil, en canvi, destaquen com a militars i estadistes. El primer fou un ferm defensor d’apostar per una flota atenesa ben potent, i aquest convenciment, sumat al seu enginy, permeté a Atenes sortir victoriosa a la batalla de Salamina contra els perses, obtenint així un èxit molt important que els faria guanyadors de les guerres mèdiques. Camil, al seu torn, fou el responsable de defensar la ciutat de Roma davant l’asedi dels gals, que tingué lloc a començaments del segle IV aC, i d’alliberar els seus conciutadans d’aquesta amenaça amb una gran victòria que li valgué un triomf i que el va portar a ser considerat un segon Ròmul, és a dir, un segon fundador de la urbs.