Imatges i mites en el pensament filosòfic femení

Diferents corrents filosòfics del segle XX van repensar la contemporaneïtat per mitjà del diàleg amb la Grècia antiga. En el cas de les filòsofes que tractarem, Rachel Bespaloff (1895-1949), María Zambrano (1904-1991) i Simone Weil (1909-1943), la relectura dels clàssics va enriquir nocions centrals del seu pensament filosòfic i polític: força, violència, fragilitat, alteritat, bellesa, amor, tendresa…

Al llarg de les sessions, i de la mà de les tres autores, s’analitzarà el paper de determinades figures mítiques gregues com ara Atena, Orfeu, Hèctor, Tetis, Demèter i Persèfone, Prometeu, Electra i Antígona, entre altres. Així mateix, es pararà particular atenció a les respectives interpretacions de la Ilíada per part de Rachel Bespaloff i Simone Weil i al valor de la foscor en el pensament de María Zambrano. Malgrat les nombroses diferències, les tres pensadores coincideixen en l’intent de comprendre la condició humana, les relacions i la manera com es configura la «humanitat» en situacions extremes.