Festival Clàssics

Situem els clàssics al centre de les energies creatives contemporànies, amb artistes i pensadors per reinterpretar els textos clàssics i generar obres noves que ens facin pensar, emocionar i reflexionar, del passat cap al present i el futur.

La primera edició va ser l’any 2019. Vam reflexionar sobre la Bellesa amb artistes com Sílvia Pérez Cruz i  Andrés Corchero, Tanit Plana i Àlex Rigola, Les Impuxibles, Roger Mas i Maria Cabrera, Josep Pedrals i David Soler, Paula Bonet…

El banquet de Plató, ho va resumir de la millor manera possible: 

«Aquest és el moment de la vida en què, més que en cap altre, la vida de l’home val la pena de ser viscuda: el moment en què contempla la bellesa mateixa.» 

La segona edició del festival la vam dedicar al Reset. Inspirats per una selecció de clàssics que tenen en comú els contextos de crisi o pandèmia o la reflexió sobre els nous mons, ens preguntem: Com serà el món que vindrà? Com volem que sigui? Quin paper hi tindrem? Què ens en diuen els clàssics?

La temàtica de la tercera edició va ser la Ira. Un tema cabdal en aquest present convuls que ja inspirava la literatura clàssica en els seus orígens.

En els darrers anys hem viscut esclats d’ira i moviments creixents d’indignats a tot el món en contextos ben diferents. Però la ira no és un sentiment nou ni contemporani. Teixeix la història de la humanitat i de la nostra literatura des dels seus orígens i ha preocupat als filòsofs durant més de dos mil·lennis.

La quarta edició del Festival Clàssics, va estar centrada en el concepte de les Metamorfosis, d’allò que canvia i allò que és immutable, vam convocar a artistes i pensadors per a abordar una de les qüestions eternes i clau de l’art i el pensament: ¿Qui soc? ¿Qui som?

Van protagonitzar aquesta edició noms com La Veronal, Raül Refree i Maria Mazzotta, Maria Arnal, Samantha Hudson, Joan Carreras, Jordi Borràs, Míriam Iscla, Marina Porras, Eudald Carbonell entre d’altres. 

La Immortalitat va ser l’eix temàtic de la cinquena edició del festival, un concepte que ha captivat la humanitat durant segles, continua sent una de les grans obsessions de la nostra existència. Un concepte clàssic que traspassa els límits de la realitat i arrossega la nostra imaginació cap a indrets fascinants. ¿Qui no ha somiat alguna vegada amb la possibilitat de viure per sempre?

La literatura ha begut d’aquesta pregunta des dels seus inicis: des de les antigues epopeies sumèries i gregues fins als vampirs seductors de la literatura moderna, la immortalitat ha tingut moltes cares i encara continua sent una font inesgotable d’inspiració.

¿Podria ser que, a través de la ciència i la innovació, estiguem més a prop de la immortalitat del que mai haguéssim imaginat? Aquesta recerca incessant de la immortalitat ens planteja preguntes profundes sobre la nostra pròpia existència i la nostra relació amb el temps. ¿Què significa ser immortal? 

Després de veure tractors envair el centre de Barcelona reclamant la cura del camp i la terra; enmig d’un any de sequera extrema; contemplant com un cap de fibló és capaç d’endur-se el veler més car de tots, el de l’home que es creu més fort que els elements; amb el dubte de qui és l’ésser humà en el seu estat natural i amb la pregunta constant per si en serem capaços, de salvar la natura, el Festival Clàssics dedica la cinquena edició a la Natura. 

Què és la natura? Hi ha natura sense l’humà? Hi haurà humà sense natura? Quina és la natura de l’ésser humà? I la de la natura? O és bo l’ésser humà en estat de natura? Són algunes de les preguntes que es planteja el Festival en l’edició d’aquest any.

L’edició del 2025 va obrir les portes al Desig, la força que tot ho mou. Abans que la paraula, abans que el pensament: un moviment interior que ens arrossega ens encén i ens configura.

Un impuls primigeni que travessa la nostra història i la nostra condició humana. Inspirant-se en la força creadora i destructora d’Eros, divinitat grega del desig, un espai que convida a explorar aquest motor vital que encén la paraula, la dansa i el pensament.

A través dels clàssics i de la creació contemporània, el desig es desplega com a anhel, com a mancança, com a força transformadora que ens mou, ens inquieta i ens interroga. Un viatge apassionat cap a allò que volem, allò que som i allò que, potser, encara no sabem què podem ser.