• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Pere Bescós
• Volum: 415
• Any de publicació: 2016
• Pàgines: 256
• Etiquetes: Poesia

Alcmà d’Esparta, un dels poetes lírics més antics de Grècia, va compondre sobretot poesia coral, cantada inicialment per cors de noies. La seva poesia ocupava un lloc central en els rituals col·lectius i transmetia valors fonamentals de la comunitat. Alhora, però, l’obra d’Alcmà destaca per la seva bellesa sensual i ens sorprèn amb metàfores i girs enlluernadors: el poeta pot celebrar la «llum» d’una noia bonica, comparar-ne una altra amb un «estel fugaç en el cel resplendent» o esmentar uns cavalls «que provenen dels somnis del peu de les roques».

Tot i que el volum de fragments conservats per la tradició és força reduït, la seva descoberta ha contribuït a l’estudi de la Grècia arcaica, com també de la koiné de la lírica grega de tradició dòrica.