- Col·lecció: Bernat Metge
- Traducció: Marçal Olivar
- Volum: 136
- Any de publicació: 1960
- Pàgines: 94
- Etiquetes: Teatre
El malcarat és una de les dues obres de què Plaute estava més orgullós. Tanmateix, com passa amb Esticus, se’n conserven escassos fragments, cosa que dificulta l’acció teatral lògica. Ajudada per la seva minyona Astàfia, una cortesana atenenca, Fronèsia, reparteix els seus favors a tres amants, de qui obté grosses sumes, regals i queviures. Així, quan Diniarc, l’amic més íntim, marxa de missió oficial a Lemnos, Fronèsia manté un afer amb un militar adinerat, Estratòfanes. El tercer adorador és el jove Estràbax, fill d’un propietari rural amb casa a Atenes, i veí de la cortesana. Per tal de treure’n més profit, Fronèsia simula esperar un fill d’Estratòfenes, que s’avé a dotar la cortesana en cas que neixi el nen. Amb l’ajuda de la seva mare, Fronèsia cerca un nadó per fer-lo passar per fill seu. Una comèdia plena d’embolics amb uns personatges desagradables però ben reals.
La maleta
