• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Josep Vives
• Volum: 317
• Any de publicació: 2000
• Pàgines: 189
• Etiquetes: Filosofia

El Timeu ha estat el diàleg de Plató més llegit i, en molts aspectes, el més influent en la història del pensament filosòfic i teològic d’Occident. Realment, el Timeu sempre ha exercit una estranya fascinació en els lectors per l’audàcia i l’originalitat amb què el principal interlocutor s’embranca a donar una explicació total de tot, dirigint la mirada cap enrere vers el començament abslut de l’univers i projectant-la cap endavant, sota l’impuls alhora del mite i de la faula, de la poesia i de la rigorosa reflexió científica i filosòfica, arrelada en na atenta observació i anàlisi de la realitat. Tal com assenyala Josep Vives a la introducció de volum, «era inevitable que el Timeu fos considerat com la gran Summa cosmològica i antropològica del món antic: tothom el seguiria com un oracle, i ningú no l’igualaria». Per altra banda, mentre que la gran majoria dels diàlegs platònics s’ocupen bàsicament de temes d’ètica i de política des d’una peculiar postura metafísica i epistemològica, el Timeu seria l’únic diàleg que s’ocupa directament de cosmologia, de les coses de la natura, amb un enfocmaent que semblaria emular els vells tractats de l’època pre-socràtica.

Crítias