• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Juli Pallí
• Volum: 281
• Any de publicació: 1993
• Pàgines: 185
• Etiquetes: Oratòria i retòrica

El discurs Contra Everg i Mnesíbul forma part de l’acció judicial per fals testimoniatge que el demandant dirigeix contra els dos testimonis, Everg i Mnesíbul, i els acusa que han declarat falsament quan han manifestat que ell no havia acceptat una esclava que Teofem —a qui l’acusador havia demandat prèviament— oferia a ser sotmesa a tortura, ja que era l’únic testimoni de la baralla. Contra Olimpiodor va ser un discurs per danys i perjudicis que va ser pronunciat per un tal Cal·lístrat, caat amb una germana d’Olimpiodor. Per altra banda, del gran nombre de processos que Apol·lodor, en qualitat d’hereu del seu pare Pasió, va emprendre contra deutors negligents, en destaca Contra Timoteu —per les dades curioses que ens prporciona sobre la vida d’aquests militars i també per tractar-se d’un judici sobre dnays i perjudicis—, que planteja diverses qüestions interessants des del punt de vista del dret d’obligacions. Contra Pòlicles és un altre discurs el demandant del qual és Apol·lodor; el plet es troba relacionat amb una de les seves trierarquies. Sobre la corona trieràrquica és un discurs que, si és genuí, és l’únic que coneixemen dels que van ser pronunciats per Demòstenes davant el Consell. No és pròpiament un discurs privat, i el seu tema també s’aparta de les característiques dels altres. En efecte, el demandant és un trierarc. Contra Nicòstrat és un discurs que els crítics creuen que és d’Apol·lodor. Nicòstrat era un veí d’aquest, amb qui tenia bones relacions fins que Apol·lodor va presentar una acusació contra el germà de Nicòsrat, Aretusi, a causa d’una falsa citació. Contra Conó és un discurs que tracta d’una causa per actes de violència.