Isòcrates Close button

Discursos, vol. IV

  • Col·lecció: Bernat Metge / Traducció: Joan Castellanos
  • Preu: 39.00
Discursos, vol. IV
Neteja

En el quart volum dels Discursos d’Isòcrates es recullen els discursos Evàgoras, Elogi d’Helena i Busiris.

  • Col·lecció: Bernat Metge
  • Traducció: Joan Castellanos
  • Volum: 315
  • Any de publicació: 1999
  • Pàgines: 89
  • Etiquetes: Oratòria i retòrica

Dels 60 discursos que se li atribuïen a Isòcrates a l’antiguitat, se’n consideren autèntics 21, juntament amb 9 cartes, per bé que l’A Demònic i algun altre discurs judicial es posen encara en dubte. En qualsevol cas, aquesta mena de discursos tenen una importància relativa, i no responen pas al caràcter de l’autor, sinó a unes necessitats econòmiques que no es van solucionar fins que Isòcrates no va obrir una escola d’oratòria a Atenes.

L’Evàgoras d’Isòcrates és un encomi de la igura del rei de Xipre, un personatge amb qui tant Isòcrates com altres persones molt properes a ell havien tingut una relació molt cordial. Era també un personatge pertanyent a una família amb la qual Isòcrates vola mantenir una relació d’amistat, relació que, efectivament, va conservar en la figura de Nícocles, fill del rei desaparegut. Es tracta, doncs, en un principi, d’un homenatge a un rei amic d’Isòcrates. Amb l’Elogi d’Hèlena, Isòcrates es proposa de fer un discurs d’aparat, un gènere practicat habitualment pels sofistes consistent a defensar una causa que més aviat mereixia retrets i blasmes, amb la finalitat de donar al discurs una forma seriosa i convincent. Però no és solament un exercici de retòrica l que es proposava Isòcrates amb aquest disucrs: en primer lloc, hi podem copsar una crítica seriosa envers els corrents filosòfics i pedagògics del seu temps. És també una primera iniciació en un tma seriós que el preocuparà al llarg de la seva vda, com és la seva doctrina panhl·lènica i, només en darrer terme, és un model d’encomi per a imitació dels alumnes de la seva escola.

Per últim, Busiris és un discurs consistent en un simple exercici retòric, llunyencara e les preoupacions polítiques que trobaem en els discursos posteriors d’Isòcrates. És, també,un discurs amb el qual vol desmarcr-se dels oradors que es dediquen a aquesta mena de discrsos relatius a elogis de personatges blasmables o a temes i objectes menyspreables.

Close button

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca