• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Josep Vergés
• Volum: 108
• Any de publicació: 1953
• Pàgines: 101
• Etiquetes: Oratòria i retòrica

Aquest sisè volum tanca la sèrie iniciada al segon volum dels Discursos de Ciceró sobre les anomenades Verrines. Recordem la situació al lector: Verres ja havia estat condemnat però Ciceró volgué que tothom escoltés aquest discurs, molt més llarg i detallat que el primer, que hagué de fer a correcuita abans que la causa no prescrigués. Aquí, doncs, Ciceró es llueix de valent i exposa minuciosament tots els crims i faltes de Verres i com els va perpetrar. Aquest capítol judicial consagrà a Ciceró com a orador i el feu guanyar molt de prestigi, cosa molt convenient atesa la seva condició d’homo nouus i les seves aspiracions polítiques.

En aquesta darrera part del discurs, Ciceró parla de la malversació que Verres feu com a comandant de l’exèrcit i de la flota de Sicília i clou el llarg parlament amb un retrat moral del seu adversari, de qui destaca, per sobre de tot, la seva crueltat.