• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Dolors Condom
• Volum: 255
• Any de publicació: 1989
• Pàgines: 166
• Etiquetes: Oratòria i retòrica

Sul·la fou acusat per Luci Torquat d’haver participat a la conjura de Catilina i l’any 62 aC s’hagué de sotmetre a un procés judicial que havia de dictaminar si era culpable o no. Fou absolt dels càrrecs gràcies a la manca d’evidència i al discurs que feu Ciceró, conegut com la Defensa de Publi Sul·la. Ciceró, en la mesura que ell mateix havia destapat la conxorxa, no volia defensar cap dels acusats d’aquesta però va fer una excepció amb Sul·la. Val a dir que al llarg del procés Torquat va atacar durament l’orador, acusant-lo d’estranger i d’haver executat els principals conjurats, de manera que el parlament de Ciceró constitueix no només una defensa de Sul·la, sinó també d’ell mateix.

A la Defensa de Luci Flac, Ciceró representa a L. Flac davant del tribunal, que ha estat acusat de concussió a la província d’Àsia. Malgrat el caràcter eminentment judicial del discurs, també hi podem apreciar un rerefons polític. El discurs data del 59 aC, en ple consolat de Cèsar, que Ciceró no veia amb bons ulls. Per això, l’orador no deixa passar cap oportunitat per lamentar-se de la deplorable situació de la república, que ara veu agreujada per aquest litigi contra Luci Flac, que impossibilitarà que aquest arribi al consolat.