• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Manuel Balasch
• Volum: 220
• Any de publicació: 1982
• Pàgines: 125
• Etiquetes: Història

Amb aquesta obra, Tucídides va iniciar un nou camí dins el gènere de la historiografia i, en general, dins la prosa grega. El seu afany de rigor el diferencia del seu predecessor, Heròdot, i la seva obra i el mètode d’investigació que hi du a terme dotaren de noves dimensions els conceptes de «veritat» i «història». Ell mateix visqué durant la guerra del Peloponnès, hi lluità i fou exiliat a causa del seu rol en la batalla d’Amfípolis. Fou des d’aquest mateix exili que decidí d’exposar tots els fets de la guerra entre Atenes i Esparta i els seus respectius aliats, des de les seves causes fins al 411 aC. La guerra no acabà fins al 404, així que molts creuen que Tucídides deixà l’obra incompleta. La seva proximitat temporal als fets, així com la seva implicació i la seva manera de treballar, permeten que el conjunt de l’obra sigui prou acurat i imparcial, si bé l’historiador rebé algunes acusacions de filoespartà arran del seu exili.

En aquest volum trobareu la traducció del vuitè llibre, que comprèn els anys entre 413 i 411 aC. Val a dir que del conjunt de l’obra tucididea aquest llibre és el més controvertit, atès que alguns filòlegs el consideren espuri. Observem aquí, d’una banda, com davant de la imminent derrota d’Atenes moltes de les seves ciutats aliades l’abandonen i, de l’altra, com l’opinió dels atenesos sobre la situació està cada cop més dividida fins al punt que l’oligarquia, amb l’anomenat «govern dels quatre-cents», pren el control de la ciutat.