• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Antoni Ramon i Arrufat
• Volum: 24
• Any de publicació: 1927
• Pàgines: 125
• Etiquetes: Història

El tema que desenvolupa Pal·ladi a la Història Lausíaca no és completament nou, ja que, abans d’ell, l’autor de la Vita Antonii i alguns d’altres ja l’havien encetat. Pal·ladi intenta fer un llibre d’edficació, però solament de les coses principals que ell ha vist i sentit; tal vegada en aquesta forma era la demanda de Lausus, i per això mateix poa rarament en altres obres, per tal com suposa que el seu destinatari ja les coneix. Els seus relats, doncs, en general, són sobre persones o coses que ell mateix ha experimentat, si alguna cosa ha tret d’altres fonts, les indica gairebé sempre. La Història Lausíaca no ofereix un ordre real i metòdic en els relats, per la qual cosa podem ben suposar que l’autor no es proposava de donar a la seva obra una successió cronològica ni cap altre ordre rigorós, per bé que no deixa d’aparèixer na certa graduació en els fets. Dividirem, però, les biografies segons els països en què van viure els monjos: d’Egipte, d’Edessa, de Palestina, de Galàcia, d’altres bandes, i dones santes (d’Egipte i d’altres bandes).