• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Manuel Balasch
• Volum: 324
• Any de publicació: 2001
• Pàgines: 118
• Etiquetes: Història

Considerat com el pare de la historiografia per Ciceró a De legibus: pater historiae, Heròdot va ser el primer en compondre un relat raonat i estructurat per ordre cronològic, que proposava una història que superava els estrets límits anteriors. Tal i com s’enuncia en el proemi, aquesta obra esdevé una investigació de les causes i el desenvolupament de les Guerres Mèdiques (que va enfrontar grecs i perses al segle V aC) des del passat llunyà al pròxim, tot centrant-se en allò humà i singular. En suma, l’historador recopia informació de tot el món conegut en la seva època i la presenta en prosa amb digressions de tota mena.

Sobre la temàtica del segon llibre, el gran relleu que dins la Història d’Heròdot té Egipte troba resposta en el viatge que va fer al país durant quatre mesos, i l’estudi minució que en va fer previ a la confecció del pla dissenyat de tota l’obra. Alhora, l’ordre de la primera redacció no deu ser el que tenim avui en dia.

La traducció en singular del títol de la seva obra, Història, en contra de l’ús d’alguns que ho posen en plural, respon a criteris del traductor i curador del text, la introducció i les notes, Manuel Balasch. D’acord amb Balasch, l’obra d’Heròdot constitueix un bloc difícilment divisible, una unitat concebuda ja així en el principi de l’autor, a la vegada que el mateix Heròdot comença la seva obra usant el mot en singular.