- Col·lecció: Bernat Metge
- Traducció: Joaquim Gestí
- Volum: 361
- Any de publicació: 2007
- Pàgines: 244
- Etiquetes: Història
Considerat com el pare de la historiografia per Ciceró a De legibus: pater historiae, Heròdot va ser el primer en compondre un relat raonat i estructurat per ordre cronològic, que proposava una història que superava els estrets límits anteriors. Tal i com s’enuncia en el proemi, aquesta obra esdevé una investigació de les causes i el desenvolupament de les Guerres Mèdiques (que va enfrontar grecs i perses al segle V aC) des del passat llunyà al pròxim, tot centrant-se en allò humà i singular. En suma, l’historador recopia informació de tot el món conegut en la seva època i la presenta en prosa amb digressions de tota mena.
El quart llibre, Melpòmene en la divisió alexandrina, s’estructura al voltant de les campanyes de Darios contra els escites i els barceus de Líbia. Fidel a la seva estructura narrativa i al seu mètode històric, Heròdot intercala entre l’una i l’altra sengles digressions sobre la geografia i els costums d’aquests pobles.
La traducció en singular del títol de la seva obra, Història, en contra de l’ús d’alguns que ho posen en plural, respon a criteris del traductor i curador del text, la introducció i les notes, Manuel Balasch. D’acord amb Balasch, l’obra d’Heròdot constitueix un bloc difícilment divisible, una unitat concebuda ja així en el principi de l’autor, a la vegada que el mateix Heròdot comença la seva obra usant el mot en singular.
