- Col·lecció: Bernat Metge
- Traducció: Ventura Sella
- Volum: 304
- Any de publicació: 1997
- Pàgines: 136
- Etiquetes: Altres
La regla de sant Benet és d’una importància cabdal, en la mesura que es converteix en la base del monaquisme a Occident. Més enllà de la seva gran influència religiosa, és un dels treballs més importants escrits durant la formació de la societat medieval, encarnant la idea d’una constitució escrita, i d’una autoritat limitada per la llei. S’adreçava a monjos principiants, i més particularment als novicis que es preparen durant un any per a la seva futura vida de monjo.
Benet redacta una regla senzilla que estableix una vida comunitària sòlidament estructurada, sota l’autoritat d’un pare espiritual, l’abat. La Regla està formada per setanta-tres capítols —a més d’un extraordinari pròleg—, agrupats en sis temes fonamentals: la comunitat i l’abat (caps. 1-3); la doctrina de l’art espiritual (caps. 4-7); l’ordenació i esperit de l’oració (caps. 8-20); l’organització interior del monestir i de les activitats dels monjos (caps. 21-57); la formació de la comunitat, discerniment i progrés d’integració de les vocacions, així com l’elecció dels responsables (caps. 58-65), i les relacions de la comunitat amb el món exterior i comunicació fraterna entre els monjos (caps. 66-72). El darrer capítol funciona com a epíleg.
