• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Manuel Balasch
• Volum: 285
• Any de publicació: 1993
• Pàgines: 163
• Etiquetes: Poesia

Si bé s’ha perdut gran part de l’obra de Píndar, resta probablement la part essencial; les odes de Píndar van constituir una col·lecció preciosa, objecte de nombroses edicions i d’estudis de notable ambició. De fet, Píndar és l’únic poeta del seu temps de qui es conversa una obra extensa, fidelment i abundosament comentada. Les odes, adreçades a personalitats concretes i en relació amb circumstàncies molt precises, es van transmetre per la lectura i és de creure que, en general, només s’executaven una vegada, que podia ser —i era sovint— en presència del poeta.

Als seus epinicis, va celebrar les competicions esportives del seu temps -articulades en proves de lluita, pugilat, curses a peu i a cavall- i va cantar les victòries de la joventut aristocràtica dòria —a la qual pertanyia— als Jocs Panhel·lènics, que se celebraven a Olímpia (els Jocs Olímpics en honor de Zeus i, per tant, els més importants), a Delfos (els Jocs Pítics, en honor d’Apol·lo), a Nemea els Jocs Nemeus del Peloponès i a l’Istme de Corint els Jocs Ístmics. La seva residència habitual era a Tebes, però viatjava amb freqüència per assistir als Jocs i per visitar els dirigents polítics que sovint utilitzaven els seus serveis. En aquest volu, per tant, recollim els cinc primers llibres de les Olímpiques, escrits per honorar als guanyadors dels Jocs Olímpics.