• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Joan Bellès
• Volum: 256
• Any de publicació: 1989
• Pàgines: 185
• Etiquetes: Poesia

La seva obra en vers consta de tres panegírics (discursos en els quals s’elogia a una persona, generalment un emperador o alt càrrec imperial), amb els seus prefacis i les dedicatòries corresponents, i els poemes menors (Carmina minora) o Nuage. Pel que fa als panegírics (Carm. 1-8), van ser escrits en honr d’Avit, Majorià i Antenim, cdascun d’ells amb el seu prefaci els dos prmers amb una dedicatòria. Això fa un recull de vuit poemes que van ser publicats junts l’any 468, tot i que els sis darrers ja havien estat publicats anteriorment. Tant el contingut com l’estil dels panegírics estan subjectes a les exigències del gènere tal com era concebut en aquells temps. L’objectiu intrínsec (dir que l’emperador era el millor que Roma podia tenir en aquell moment) podia quedar cobert amb poques reatlles, però era normal que el panegirista fes un repàs dels moments més destacats de la vida de l’emperador, estenent-se fins als avantpassats. Sidoni, però, no concep els seus panegírics com una biografia laudatòria (la laudatio és obligada), sinó com una peça èpica.

En tots tres panegírics, Sidoni recorre a una àmplia al·legoria en què narra i descriu una reunó dels déus, o d’entitats personificades com a déus, on es decidirà l’elecció del nou emperador. La lloança de l’homenatjat en boca d’una divinitat devia constituir un gran afalac per al destinatari i una mostra de suprema elegància literària del panegirista. L’autor guardeix el retoricisme imperant de cada un dels fets narrats amb els recursos que constitueixen a un patró: la mitologia, la història i l’erudició literària.