• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Carles Riba
• Volum: 130
• Any de publicació: 1959
• Pàgines: 174
• Etiquetes: Teatre

Apleguem en aquest volum dues de les tragèdies més elogiades de Sòfocles. Tenim, d’una banda, Àiax, on el tràgic explora el tema de la venjança, l’honor i la vergonya. Servint-se del cicle troià, la història segueix les conseqüències del conflicte entre Àiax i Odisseu per l’armadura d’Aquil·les. Els capitostos aqueus decideixen que se la quedi Odisseu i això desencadena la follia d’Àiax, que jura matar-los. El guerrer, però, paga car aquesta amenaça, ja que Atenea fa que confongui un ramat amb aquests, que Àiax sacrifica. Quan desperta d’aquesta mena d’embogiment a què ha estat sotmès i s’adona de l’engany, decideix suïcidar-se.

Pel que fa a Èdip rei, obra cabdal dins la literatura universal, Sòfocles hi tracta temes com el boc expiatori, la hybris i l’autoconeixement en un context absolutament detectivesc. Atenes pateix una epidèmia de pesta i, per tal de salvar la ciutat, Èdip ha de descobrir qui va assassinar l’anterior rei de Tebes. Però com més investiga, més coses acaba sabent sobre si mateix, el seu passat i el seu llinatge, fins que arriba a un punt que ja no pot fugir de la veritat —una veritat que el lector, en cas que no estigui familiarizat amb el cicle tebà, sap des del començament gràcies a la ironia tràgica de què fa gala Sòfocles—: que ell és l’assassí de Laios, el seu pare, i que s’ha casat amb la seva mare, Iocasta.