• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Joaquim Icart
• Volum: 169
• Any de publicació: 1968
• Pàgines: 120
• Etiquetes: Història

Suetoni (c. 70-126), que visqué en època de Trajà, fou un autor molt prolífic. De les obres que conservem, però, la més coneguda és, sens dubte, La vida dels dotze cèsars, on l’autor recull 12 biografies d’emperadors romans, des de Cèsar —si bé aquest stricto sensu no ho arribà a ser— fins a Domicià. La peculiaritat d’aquestes biografies és que l’autor aprofundeix, sense cap mena de pudor, en la vida privada d’aquests grans homes, escampant-ne fins i tot els rumors més sonats. A part d’això, però, fa un recorregut per les seves vides i gràcies a ell tenim testimonis molt valuosos que d’altra manera no ens haurien arribat.

En aquest tercer volum oferim dues biografies, les de Tiberi i Calígula, dos personatges molt menys populars que els seus predecessors però que alhora, entre ells, contrasten molt. Per una banda tenim Tiberi, fill de Lívia i el seu matrimoni anterior a August, que arribà al poder perquè la resta d’hereus de l’emperador moriren prematurament, circumstància que evidentment ha fet córrer rius de tinta entre els historiadors. Era un bon general i estava molt enamorat de la seva primera dona però per motius polítics l’obligaren a divorciar-se’n per casar-se amb la filla d’August, Júlia. Era un home seriós, solitari i moderat, que no va saber guanyar-se mai la confiança del senat. Definit com «el més trist dels homes», hi ha qui pensa que mai no desitjà el poder.

Calígula, en canvi, es trobava completament a les antípodes del que representava Tiberi. Conegut per la seva extravagància i la seva crueltat, és sens dubte l’emperador més controvertit de tots. Anhelava tots els luxes i honors i el seu govern fou eminentment autocràtic. El seu caràcter capriciós propicià nombroses anècdotes i Suetoni, com a bon amant de la xafarderia que era, no deixa escapar pas l’ocasió d’explicar-nos-les.