• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Carles Riba
• Volum: 30
• Any de publicació: 1927
• Pàgines: 185
• Etiquetes: Història

Plutarc (c. 50-120), en les Vides paral·leles, escriu biografies, sempre amb una intenció més moralista que no pas històrica, de personalitats destacades dins la política o fins i tot d’herois, les gestes dels quals contribuiren a la configuració de la civilització grecorromana. Després les va emparellar, establint paral·lels entre un personatge grec i un de romà.

Aquí trobem les biografies, d’una banda, de Pèricles i Fabi Màxim, dos líders brillants per a Atenes i Roma, respectivament. Pèricles consolidà la democràcia atenesa i estigué al capdavant de la polis durant la primera guerra del Peloponnès; Fabi Màxim derrotà Hanníbal, enemic etern de Roma, a la segona guerra púnica. D’altra banda tenim Nícias i Crassus, dos homes molt influents a Atenes i Roma, especialment pel seu poder adquisitiu, tot i que també es van veure implicats en notables campanyes militars.