• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Marçal Olivar
• Volum: 76
• Any de publicació: 1935
• Pàgines: 133
• Etiquetes: Teatre

La comèdia de l’olla o l’Aulularia és una comèdia ambientada a Atenes i basada essencialment en una intriga que es desenvolupa al voltant d’un personatge, Euclió, un pobre vell que la troballa d’una olla plena d’or, enterrada pel seu avi, sotmet als turments de l’avarícia. Malgrat la por constant que li sigui robada, l’olla és trobada i furtada per Estròbil, el servent de Licònide, jove enamorat de la filla del vell; la jove, però, està promesa a un vell benestant, Megador, que té la intenció de casar-s’hi sense dot. Quan el desesperat Euclió vegi restituït el perol, consentirà les noces entre el jove i la filla, feta mare fa temps per Licònide.

Les baquis presenta unes bessones idèntiques que, pel fet de ser orfes i pobres, es veuen obligades a prostituir-se. Totes dues heroïnes són nascudes a l’illa de Samos, on els pares veneraven el déu Bachus, d’aquí el nom del títol. Menesíloc, fill del vell i ric Nicòbul, s’enamora d’una d’elles, però durant els dos anys que ell s’està a Èfes en viatge de negocis, la baqui se’n va amb Cleòmac, un soldat que l’ha contractada per 20 mines. Quan Menesíloc se n’assabenta, li demana al seu amic Pistocler que intenti buscar la seva enamorada. Ell troba l’altra baqui, que el sedueix i durant un temps els dos amics creuen que estan enamorats de la mateixa dona. Per a alliberar la baqui que estava amb el soldat, necessiten pagar-li 20 mines. Crísal, el criat de Menesíloc, s’encarrega d’aconseguir els diners enganyant Nicòbul, el seu amo. Però, com que Menesíloc creu que Pistocler està enamorat de la seva baqui, torna les 20 mines al seu pare que, al seu torn, es disposa a castigar Crísal. Finalment, es descobreix que hi ha dues baquis i que cada una està enamorada d’un dels amics. Al final, els dos amics es queden amb les seves respectives noies i la comèdia s’acaba amb un alegre banquet.

Totes dues comèdies pseudo-palatines presenten uns personatges arquetípics propis de la dramatúrgia grega, i se’n desconeix la data exacte de redacció.