• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Marçal Olivar
• Volum: 87
• Any de publicació: 1947
• Pàgines: 127
• Etiquetes: Teatre

Com en tantes altres comèdies plautines, a Epídic tota l’acció gravita sobre un personatge central que viu les més variades peripècies. Ens trobem aquí amb una comèdia de moviment, en la qual participa tota la caterva que ja era corrent en els models grecs que Plaute va transplantar a l’escena romana. Un jove atenès, fogós i versàtil, Estratípocles, abans de partir cap a Tebes en un expedició bèl·lica, ha encarregat a l’esclau Epídic que li compri una tocadora de lira, Acropolistis, de qui està enamorat. A Epídic no se li acudeix altra solució que fer-la comprar pel pare del seu amo, Perífanes, tot convencent al vell que aquella noia és una filla que, de jove, Perífanes havia tingut de la tebana Filipa. Mentrestant, de retorn de l’expedició militar, el jove Estratípocles s’enduu de Tebes un segon amor, una jova presonera Els embulls que Epídic es veu successivament empès a crear i desfer constitueixen el nucli de la peça.

Pel que fa a Els dos Menecmes (també coneguda com Els bessons), hi trobem el repertori clàssic de personatges estereotipats (el vell, el metge, els soldats, les prostitutes, la matrona,…) i situacions típiques com el rapte d’un infant pels pirates o la confusió entre personatges. Aquí, un mercader sicilià que tenia dos fills bessons, Menecme i Sòsicles. Però li’n roben un, Menecme, i del disgust es mor. En record de l’infant perdut, l’avi patern decideix rebatejar l’únic fill restant: Sòsicles passa a ser Menecme. Quan aquest es fa gran, recorre totes les costes a la recerca del germà perdut. Està a punt d’abandonar, abatut i quasi arruïnat, quan arriba a Epidamne. Després d’un seguit de malsentesos i confusions, els dos germans es reconeixen.