• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Juli Pallí
• Volum: 240
• Any de publicació: 1986
• Pàgines: 84
• Etiquetes: Oratòria i retòrica

Demòstenes va ser un dels oradors més rellevants de la història i un gran polític atenenc del període hel·lenístic. Les seves habilitats d’oratòria constitueixen l’última expressió significativa de les proeses intel·lectuals atenenques, i permeten l’accés als detalls de la política i a la cultura de l’Antiga Grècia durant el segle IV aC. A partir dels vint anys va pronunciar els seus primers discursos judicials, també publicats a la Bernat Metge, i més tard es va interessar per la política, moment en el qual va declamar els seus priemrs discursos polítics en públics.

Aquest discurs és considerat com un dels més importants de l’orador per la informació que proporciona referent als assumptes de Tràcia i del Quersonès, i per la llum que projecta sobre la jurisprudència criminal d’Atenes. En aquest darrer cas, les seves notícies sobre els diferents tribunals d’Atenes ens són de gran utilitat per a conèixer aquesta facetade la justícia atenesa. L’objecte d’aquest discurs és Aristòcrates, autor d’un decret a favor de Caridem d’Òreos, un mercenari que l’any 352 aC es trobava al servei del rei dels odrisos, Cersobleptes, en el Quersonès traci (l’actual Gal·lípoli). Així, el que es proposa Demòstenes en aquest discurs és demostrar que el decret és il·legal, que és contrari als interessos de la ciutat, i que Cridem és indigne de la distinció que se li vol atorgar. Es tracta, en definitiva, d’aconseguir el benestar dels ciutadans i arrencar-los de la frivolitat i del favoritisme a què els han portat els polítics de torn, contra els quals l’orador llança els atacs més acerbs.