• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Jaume Berenguer
• Volum: 113
• Any de publicació: 1954
• Pàgines: 88
• Etiquetes: Història

Amb aquesta obra, Tucídides va iniciar un nou camí dins el gènere de la historiografia i, en general, dins la prosa grega. El seu afany de rigor el diferencia del seu predecessor, Heròdot, i la seva obra i el mètode d’investigació que hi du a terme dotaren de noves dimensions els conceptes de «veritat» i «història». Ell mateix visqué durant la guerra del Peloponnès, hi lluità i fou exiliat a causa del seu rol en la batalla d’Amfípolis. Fou des d’aquest mateix exili que decidí d’exposar tots els fets de la guerra entre Atenes i Esparta i els seus respectius aliats, des de les seves causes fins al 411 aC. La guerra no acabà fins al 404, així que molts creuen que Tucídides deixà l’obra incompleta. La seva proximitat temporal als fets, així com la seva implicació i la seva manera de treballar, permeten que el conjunt de l’obra sigui prou acurat i imparcial, si bé l’historiador rebé algunes acusacions de filoespartà arran del seu exili.

En aquest volum oferim la traducció del segon llibre, on s’expliquen els primers anys de guerra (431 – 429 aC). Durant aquest període la ciutat d’Atenes va ser desolada per una epidèmia de pesta que provocà la mort de molts ciutadans i una situació quasi insostenible dins dels murs de la polis. Tucídides ens ofereix una narració esplèndida de la malaltia, dels seus símptomes i de les seves conseqüències així com la reproducció —fícticia— del magnífic discurs fúnebre de Pèricles als seus conciutadans per honorar tots aquells que han mort per la malaltia, malaltia que al cap de poc també acabaria amb ell i deixaria Atenes òrfena del seu gran líder.