- Col·lecció: Bernat Metge
- Traducció: Joaquim Gestí
- Volum: 372
- Any de publicació: 2009
- Pàgines: 208
- Etiquetes: Història
Entre aquests dos episodis principals recollits al llibre VI, l’autor intercala excursos sobre determinats fets concrets de la història d’Esparta i d’Atenes, fets que tindran transcendència en la successió dels esdeveniments posteriors.
Considerat com el pare de la historiografia per Ciceró a De legibus: pater historiae, Heròdot va ser el primer en compondre un relat raonat i estructurat per ordre cronològic, que proposava una història que superava els estrets límits anteriors. Tal i com s’enuncia en el proemi, aquesta obra esdevé una investigació de les causes i el desenvolupament de les Guerres Mèdiques (que va enfrontar grecs i perses al segle V aC) des del passat llunyà al pròxim, tot centrant-se en allò humà i singular. En suma, l’historador recopia informació de tot el món conegut en la seva època i la presenta en prosa amb digressions de tota mena.
La traducció en singular del títol de la seva obra, Història, en contra de l’ús d’alguns que ho posen en plural, respon a criteris del traductor i curador del text, la introducció i les notes, Manuel Balasch. D’acord amb Balasch, l’obra d’Heròdot constitueix un bloc difícilment divisible, una unitat concebuda ja així en el principi de l’autor, a la vegada que el mateix Heròdot comença la seva obra usant el mot en singular.
