- Col·lecció: Bernat Metge
- Traducció: Carles Riba
- Volum: 140
- Any de publicació: 1961
- Pàgines: 145
- Etiquetes: Teatre
De la mateixa manera que va donar una nova interpretació humana a Èdip i Antígona, la història dels Atrides va servir al poeta per a la creació d’un dels seus personatges més rics de matisos, així com per a bastir al seu voltant una de les seves millors tragèdies: Electra. Pèro a diferència de l’Orestea d’Èsquil, que va explotar també aquest mite, tot centrant-se en la venjança d’Orestes i Electra. En canvi l’Electra de Sòfocles no es planteja purament i simplement la qüestió d epunir un crim il·lustre: l’important és de veure com aquest crim, la situació injusta que en resulta i la necessitat que siguin castigats els culpables, ha configurat el caràcter d’una noia. Una noia que, malgrat ser descendent dels Atrides, posseeis trets tan humans com qualsevol noia. Per tant, Sòfocles centra aquí el seu drame en l conflicte personal d’una noia.
Sobre Filoctetesz/em>, la llegenda troiana va fornir l’asssumpte d’aquesta obra. Sembla ser que l’heroi es va embarcar amb set vaixells cap a Troia. Quan l’escol aqueu va aconrar a Crise, Filoctetes va entrar inadvertidament a l’espai sagrat d’un temple. La serp que hi feia guàrdia el va mossegar en un peu, i li va produir una ferida inguarible. Els crits de l’infeliç van empènyes als cadills a desfer-se de l’heroi i, amb el pretext de repatriar-lo, el van abandonar a l’illa de Lemnos. Ara, passats deu anys, l’endevía troià Hèlenos sentencia que Troia només serà conquerida per Filoctetes i el seu arc diví de fletxes, present d’Hèrcules.