Close button

Dostoievski, una febrícula catalana

EL PAÍS-12.05.2021

Recupera la crítica completa en aquest enllaç.

Potser cap altre escriptor en la història de la literatura ha sabut disseccionar millor l’interior, l’esperit de l’ànima humana com Fiódor Dostoievski.

«Un degenerat». Així saluda i qualifica Josep Pla Fiódor Mikhàilovitx Dostoievski (Moscou, 1821 – Sant Petesburg, 1881). I no s’atura aquí: tot elogiant Txékhov, el compara amb un Dostoievski que surt força malparat: pretensiós, poc objectiu i d’una humanitat ben discutible… Tampoc pot dir-se que el de Pla sigui un judici aïllat. Il capo de l’avantguarda espanyola, Juan Benet, carrega diverses vegades contra la indigesta bava sentimental de Dostoievski («una larva, el Juan de Orduña de l’ànima humana», diu comparant-lo a l’actor i director de cine español), mentre que el summe estilista del segle, Vladímir Nabókov, considera que ni una sola de les pàgines de Dostoievski mereixeria formar part d’una antologia de prosa reeixida. En el cas de Nabokov sempre és gustós recordar la resposta de Jorge Luis Borges, que establia una diferència entre autors de pàgina i autors d’obra, per assegurar immediatament que les novel·les de Dostoievski mereixien entrar senceres en qualsevol antologia.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca