Èxit de convocatòria i participació al Festival Clàssics
FESTIVAL CLÀSSICS-24.12.2021
El festival CLÀSSICS d’Arts Contemporànies i Pensament ha clos la seva 3a edició amb èxit d’assistència, i es consolida com una trobada de referència a Barcelona per repensar els clàssics i fer-los dialogar amb el present. La temàtica de l’edició del 2021 ha estat la Ira, una emoció rabiosament actual que ja inspirava la literatura clàssica en els seus orígens.
Uns 10.000 espectadors han gaudit d’una programació que comptava amb caps de cartell com Jordi Savall, Maria Arnal i Marcel Bagés, Abel Azcona, Enric Casasses o Sandra Balsells. «Estem molt satisfets de la consolidació del festival, amb aquesta tercera edició que ens ha permès arribar a nous públics amb una temàtica totalment escaient, la ira: la gent ha agraït poder-ne parlar», explica Sira Abenoza, directora de La Casa dels Clàssics i del festival. «També estem molt orgullosos d’haver omplert espais tan emblemàtics i ambiciosos, com el Palau de la Música Catalana o la sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya.»
El colofó del festival l’han posat Maria Arnal i Marcel Bagés amb el seu particular El cant de la Sibil·la, que ha reunit a 1.200 espectadors a la sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya. En el solstici d’hivern, la nit més llarga de l’any, han revisionat aquest cant litúrgic ancestral que pronostica l’arribada del Messies i la fi del món, amb un espectacle enèrgic creat expressament per a l’ocasió.
Les primeres notes del festival les van posar l’aclamat Jordi Savall, que va omplir el Palau de la Música Catalana com feia temps que no passava, amb el concert Follies, batalles i planys. I Xavier Antich amb la taula inaugural La Ira: la bèstia amb què vivim, al CCCB. Acompanyat de Maixabel Lasa, els escriptors Pol Guasch i Bel Olid, la boxadora Esther Páez i l’ex-pres José Luis Russo, va transcendir les fronteres de la conversa amb una trobada on música i audiovisual van convergir per reflexionar sobre la ira i la violència.
L’artista Abel Azcona, batejat com l’enfant terrible de l’art contemporani, va escandalitzar mitja Barcelona amb les seves controvertides performances a Les Rambles. Amb els seus Nou apunts i/o assajos visuals al voltant de la ira es va deixar apallissar fins a caure a terra estabornit, va tallar el trànsit, voluntaris van moure el seu cos anestesiat pel carrer o va signar una cessió de drets d’un any de la seva obra artística a l’home que va abusar d’ell quan era un nen, entre altres accions.
En el bicentenari del naixement de Fiódor Dostoievski no podia faltar un homenatge a la seva obra més aïrada. La marató lectora de Crim i càstig va aplegar a centenars de persones en diferents espais de la ciutat —com la facultat de Lletres de la UB, l’Ateneu Barcelonès, La Central del Raval o Casa Rússia— que van aconseguir llegir les més de 700 pàgines de la novel·la. Va comptar, a més, amb lectors il·lustres com Marc Giró, Màrius Serra o Miquel Cabal Guarro.
Enric Casasses i Oriol Luna també van posar el seu apunt al festival amb dues sessions del recital La ira, canta, deessa, al Museu Arqueològic de Catalunya: un títol que remet a les primeres paraules de la Ilíada, l’obra més antiga de les lletres europees. I la Sala Beckett va acollir un cicle de conferències que relacionaven la ira amb temes actuals: les xarxes socials, la revolta, el fet de ser dona… en un cara a cara entre diverses personalitats com Josep Maria Esquirol, Begoña Román, Bernat Dedéu, Míriam Hatibi, Juana Dolores o Raül Garrigasait.
L’exposició fotogràfica Topografia de la ira, comissariada per Sandra Balsells, és l’única acció del festival que encara continuarà activa: es pot visitar als Jardins del Palau Robert fins al 9 de gener. Una mostra d’obres d’una vintena de fotoperiodistes, que té la voluntat de confrontar la societat amb una pregunta: què podem fer amb la ira que ens envolta? Es va inaugurar el 18 de novembre amb la participació del gran gruix de fotògrafs i les intervencions d’Ignasi Genovès, director general de Difusió, Jofre Llombart, secretari de Difusió, la comissaria Sandra Balsells i la directora del festival Sira Abenoza.