I Raskólnikov va agafar la destral: nova traducció al català de «Crim i càstig»

Dels tres cops amb el llom de la destral amb què Raskólnikov destrossa el crani d’Ivànovna, la vella escanyapobres, no neix, només, un violent doll de sang. «Un crim insignificant no queda compensat amb milers d’obres bones?», es diu, febril i sempre suat, Ródia. En la seva gosadia insegura, dubtosa, en aquell bassal untuós sobre la catifa, pren cos la novel·la de dilema ètic, la que confronta la determinació d’una persona, que se sent fora del pacte social, amb la moral religiosa col·lectiva. «Matar-la i prendre-li els diners per després fer el bé i servir la humanitat», es justifica. ¿Però quin dret té Raskólnikov a prendre’s la justícia pel seu compte? Ah! Més enllà del bé i del mal, a l’abric hi ha cosida una destral, i hi ha l’orgull d’un home que se sent escollit pel destí.