Jane Austen, la modernitat permanent d’un clàssic
EL PUNT AVUI-22.09.2022
L’escriptor i traductor Yannick Garcia (Amposta, 1979) ha estat el guanyador de la primera convocatòria del premi Aurora Bertrana de traducció, dotat amb 6.000 euros gràcies al nou finançament de la Fundació Valvi, per la seva versió d’Orgull i prejudici, de Jane Austen, publicada per La Casa dels Clàssics de la Fundació Bernat Metge.
El jurat va distingir-la de les vuit finalistes, seleccionades d’entre les més de 700 traduccions editades al llarg de l’any passat als Països Catalans, per l’esforç de diferenciar les veus de cada personatge en una obra que, encara que va ingressar tard en la llengua catalana (fins als anys vuitanta), ha conegut ja unes quantes adaptacions, a més de les que ja circulaven en castellà. Aquest és justament el regal enverinat que contenia en el fons l’encàrrec d’una nova traducció d’aquest clàssic de principis del XIX, com va admetre Yannick Garcia. “Em pensava que Jane Austen era un producte una mica caduc, i estava molt equivocat, perquè cada generació se l’ha fet seva, com un mirall on s’hi reflecteixen també la ironia i el dubte”, va dir el traductor, que a hores d’ara sosté que “deu haver-hi poca gent que no hi vegi indicis de modernitat”. Contra la idea que Austen representava un repte fàcil, va assegurar que “ha estat un petit suplici”, perquè ha hagut de meditar cada frase, considerant que “és una obra que ja quasi coneix tothom”. Treballada durant el confinament, Orgull i prejudici ha estat per ell “una cursa de fons, en què acabes rebentat i molt feliç”.
1. Un clàssic no passa de moda
«—Sí, la vanitat és una feblesa, teniu raó. Ara bé, l’orgull… Si té al darrere un intel·lecte realment superior, l’orgull sempre estarà ben governat.» (p. 77)
Un clàssic no passa mai de moda: independentment del moment en què es va escriure, te’l llegeixis quan te’l llegeixis, hi trobes el ressò de qüestions d’abast universal. Per aquest motiu, Jane Austen és un clàssic, perquè, encara que va viure a cavall dels segles XVII i XVIII, la seva obra tracta motius intrínsecs a l’ésser humà amb un to irònic ben característic.
En Orgull i prejudici es critiquen les injustícies que va viure l’escriptora en la seva època: per exemple, l’egoisme i l’afany d’aparença mostren la doble cara d’una societat regida per uns principis basats en el poder i la riquesa. En aquest marc, ens destaca la importància d’escoltar el nostre desig: com un corrent subterrani sota la peripècia argumental, anhel i realitat es confronten amb les possibilitats vertaderes d’assolir uns desitjos que, al capdavall, es basteixen més enllà de l’orgull i els prejudicis dels personatges de l’obra.
Tot i els segles que ens separen de la societat que retrata Austen, aquests problemes no queden tan allunyats de la nostra. És per això, doncs, que la lectura d’una obra com Orgull i prejudici en l’actualitat és d’allò més pertinent, perquè ens du a reflexionar sobre la nostra pròpia societat.
