• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Manuel Balasch
• Volum: 290
• Any de publicació: 1995
• Pàgines: 161
• Etiquetes: Filosofia

Escrit posteriorment a la publicació de La República, aquest diàleg manté una gran proximitat estilística i temàtica amb el Parmènides, redactats tots dos cap al 369 aC. El Teetet és una demostració concreta del fet que el tipus de diàleg filosòfic en prosa ha desenvolupat una forma de mediació indirecta per la qual, gràcies a la interacció entre el text i el lector, es crea l’espai necessari perquè l’autor (el Sòcrates platònic) no tingui un paper petrificat, amb una punta d’infal·libilitat que el deshumanitzaria molt fonamentalment. En el diàleg socràtic, per tal com és recerca comuna i solidària de la veritat, no es tracta solament d’un saber teorètic, sinó també d’una capacitat pràctica. En qualsevol cas, el Teetet és predominantment analític, allunyat per si mateix del món de les idees, malgrat pressuposar la teoria de les Formes transcendents. Deixant de banda la conversa introductòria entre Euclides i Terpsió, i l’entretenimetn previ entre Sòcrates, el matemàtic Teodor de Cirene i Teetet, les grans divisions del cos del diàleg són donades per les tres definicions successives el saber: el saber és la percepció, és l’opinió vertadera, i l’opinió vertadera acompanyada d’una explicació.