• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Josep Vergés
• Volum: 106
• Any de publicació: 1953
• Pàgines: 90
• Etiquetes: Oratòria i retòrica

Reprenem en aquest volum el segon discurs pronunciat contra Verres, conjunt conegut també com les Verrines. Recordem la situació al lector: Verres ja havia estat condemnat però Ciceró volgué que tothom escoltés aquest discurs, molt més llarg i detallat que el primer, que hagué de fer a correcuita abans que la causa no prescrigués. Aquí, doncs, Ciceró es llueix de valent i exposa minuciosament tots els crims i faltes de Verres i com els va perpetrar. Aquest capítol judicial consagrà a Ciceró com a orador i el feu guanyar molt de prestigi, cosa molt convenient atesa la seva condició d’homo nouus i les seves aspiracions polítiques.

En aquesta part del discurs —que, atesa la seva llargada, el lector trobarà repartit entre el segon volum i el sisè dels Discursos— Ciceró explica l’enorme influència grega que hi havia a Sicília i l’abundància d’obres d’art que hom podia trobar-hi, i com Verres, fent ús dels diners obtinguts il·legalment, es va fer amb peces molt valuoses.