- Col·lecció: Bernat Metge
- Traducció: Joaquim Gestí
- Volum: 353
- Any de publicació: 2006
- Pàgines: 229
- Etiquetes: Història
Considerat com el pare de la historiografia per Ciceró a De legibus: pater historiae, Heròdot va ser el primer en compondre un relat raonat i estructurat per ordre cronològic, que proposava una història que superava els estrets límits anteriors. Tal i com s’enuncia en el proemi, aquesta obra esdevé una investigació de les causes i el desenvolupament de les Guerres Mèdiques (que va enfrontar grecs i perses al segle V aC) des del passat llunyà al pròxim, tot centrant-se en allò humà i singular. En suma, l’historador recopia informació de tot el món conegut en la seva època i la presenta en prosa amb digressions de tota mena.
El tercer llibre, Talia en la divisió alexandrina, es presenta ple d’esdeveniments i personatges. Malgrat aquesta densitat narrativa, el libre s’articula al voltant del que podríem anomenat el tema central de tota l’obra, el lógos sobre la història de Pèrsia. Intercalades, però, hi descobrim una sèrie de digressions de tipus històric, geogràfic i etnogràfic que s’articulen de manera anular, per tornar de bell nou al lógos central persa.
La traducció en singular del títol de la seva obra, Història, en contra de l’ús d’alguns que ho posen en plural, respon a criteris del traductor i curador del text, la introducció i les notes, Manuel Balasch. D’acord amb Balasch, l’obra d’Heròdot constitueix un bloc difícilment divisible, una unitat concebuda ja així en el principi de l’autor, a la vegada que el mateix Heròdot comença la seva obra usant el mot en singular.
