• Col·lecció: Bernat Metge
• Traducció: Joaquim Gestí
• Volum: 393
• Any de publicació: 2012
• Pàgines: 256
• Etiquetes: Història

La magna obra d’Heròdot arriba al punt final amb un curiós parlament de Cir el Gran: «D’una terra tendra solen néixer homes tendres, i és del tot impossible que una mateixa terra doni ensems fruits portentosos i homes aptes per a la guerra.» Amb aquesta enigmàtica sentència, Heròdot posa el colofó a la Història, i sintetitza en bona mesura la seva concepció gairebé èpica de la història: l’esdevenidor dels pobles depèn en últim terme de la voluntat i l’ardidesa dels seus homes, els quals es troben, al seu torn, sotmesos als designis dels déus i del destí.

Considerat com el pare de la historiografia per Ciceró a De legibus: pater historiae, Heròdot va ser el primer en compondre un relat raonat i estructurat per ordre cronològic, que proposava una història que superava els estrets límits anteriors. Tal i com s’enuncia en el proemi, aquesta obra esdevé una investigació de les causes i el desenvolupament de les Guerres Mèdiques (que va enfrontar grecs i perses al segle V aC) des del passat llunyà al pròxim, tot centrant-se en allò humà i singular. En suma, l’historador recopia informació de tot el món conegut en la seva època i la presenta en prosa amb digressions de tota mena.

La traducció en singular del títol de la seva obra, Història, en contra de l’ús d’alguns que ho posen en plural, respon a criteris del traductor i curador del text, la introducció i les notes, Manuel Balasch. D’acord amb Balasch, l’obra d’Heròdot constitueix un bloc difícilment divisible, una unitat concebuda ja així en el principi de l’autor, a la vegada que el mateix Heròdot comença la seva obra usant el mot en singular.